Les dades de la Fiscalia corroboren el que ja havia presentat la ministra de Justícia i Interior i el director de la policia: la disminució dels delictes. Però que globalment hagin disminuït, no trau que certes conductes delictives hagin crescut. I aquest és el cas dels delictes de maltractaments en l'àmbit domèstic i violència de gènere, que s'han incrementat un 17% el 2025, quan l'any anterior havien baixat. Un repunt que no és menor perquè si ja costa moltíssim que les dones denunciïn els seus agressors, que hagin crescut aquestes conductes delictives és força significatiu. Coneixem, d'altra banda, les dades ofertes pel servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere, segons el qual la gran majoria de les dones ateses no denuncien. Segurament per aquest motiu, el fiscal general feia ahir una crida a denunciar. I què n'és de complicat per les repercussions que això pot tenir per a les mateixes dones si fan el pas, i més en un país –com diem cada dos per tres en les converses de cafè– tan petit i en què tots ens coneixem. Denunciar aquest tipus de maltractaments continuats envers les dones o envers els fills hauria d'anar associat a algun tipus de recurs que afavorís un acompanyament a les víctimes que certament el servei d'Afers Socials ofereix però que potser s'hauria de reforçar més. I és que amagat al fons de l'espai més recòndit d'una llar hi ha el sofriment callat de les víctimes, que a més de carregar amb el llast de la plantofada o el menyspreu verbal i psicològic han de sumar el silenci de quedar-s'ho tot cap endins per la vergonya i veure's en un carreró sense sortida. Repunt o punta de l'iceberg?
