La Justícia andorrana viu des de fa temps un punt d'inflexió crític on la gestió de recursos humans amenaça la seva operativitat. El president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell, assenyalava ahir els problemes centrals: l'engranatge burocràtic i les recusacions per sobre de la falta de places. Tot i que la baixa participació en els concursos públics per cobrir vacants de fiscal i batlle també evidencia la necessitat de revisar l'atractiu de la carrera judicial. Davant aquesta situació, l'ús de magistrats suplents, com Víctor Correas, actua com un pegat d'urgència. El que compta més aviat és l'estratègia anunciada per Rossell de planificar les necessitats a quatre o cinc anys vista, avaluant variables com ara l'increment de la població, la criminalitat i el volum de causes obertes. I aquest és un pas encertat cap a la modernització. Així mateix, augmentar la publicitat i la transparència per seduir els joves estudiants de Dret és vital per crear una base de futur. De tota manera, cap d'aquestes mesures d'anàlisi i de màrqueting institucional serà plenament eficaç si no es dota l'òrgan de les eines normatives adequades. Ras i curt. La Justícia no pot viure en una provisionalitat permanent basada en substitucions, o no hi hauria de viure. Per aquest motiu, l'aprovació del projecte de llei de personal del Consell Superior de la Justícia ja no és una opció, com va deixar clar la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, sinó una necessitat d'Estat per garantir l'estabilitat, la independència i l'eficiència que els ciutadans d'Andorra mereixen.
