L’anunci de la ministra Conxita Marsol sobre la sanció de 100.000 euros a un propietari per la trampa del fill marca un punt d'inflexió necessari en la gestió de la crisi de l'habitatge a Andorra. Fins ara, la comunicació oficial s’havia centrat sobretot en la construcció del parc públic i en intentar –de moment sense èxit, com reconeix ella mateixa– frenar la inversió estrangera especulativa. Ara bé, la realitat del carrer demanava una altra peça clau: el control real i efectiu del compliment de la llei. Amb aquesta multa històrica i exemplar, el Govern envia un missatge clar: utilitzar un familiar com a excusa per buidar un pis i tornar-lo a llogar a preu d'or o bé vendre'l a un tercer, com és el cas, té conseqüències i ja no surt a compte. Aquesta picaresca immobiliària que s'han empescat alguns propietaris, i que ha estat denunciada pels ciutadans i el Sindicat de l'Habitatge, troba finalment una barrera que no només busca castigar, sinó dissuadir. El Govern sembla haver-se posat, per fi, les piles en la persecució del frau i continuarà fent-ho amb la nova regulació, segons assegura la ministra. Aquesta contundència, també la trasllada la ministra amb la fermesa amb la qual defensa que, davant possibles mobilitzacions de protesta ciutadana per la llei de desintervenció dels lloguers i fins i tot del tràmit parlamentari, el nou full de ruta restarà pràcticament inamovible, tot i les alertes que tant des del Sindicat de l'Habitatge com des de l'USdA es fan sobre la futura liberalització del mercat.
