Resolem avui un dels enigmes historiogràfics del nostre segle XX que quedaven pendents. Un, a més, que entrava de ple dins la llegenda i que tenia totes les butlletes –semblava– per haver sortit de la fèrtil imaginació de Sergi Mas, a qui sens dubte aquest episodi li hauria encantat. Ens referim al breu exili andosí de la Moreneta, entre l'abril i l'agost del 1931, que els monjos de Montserrat van decidir pel risc cert que la crema d'esglésies, convents i monestirs que va seguir la proclamació de la II República espanyola acabés arribant al santuari benedictí. Gràcies a les investigacions del pare Bernat Juliol sabem de forma fefaent que la talla va arribar el 13 d'abril i que s'hi va quedar fins al 8 d'agost, quan el consell de degans del santuari va considerar que el perill ja havia passat. La Moreneta s'afegeix així a la llista de marededeus que han viscut episodis novel·lescos a les nostres valls, començant per la talla de Meritxell, presumptament socarrimada la matinada del 9 de setembre del 1972, i acabant per la de Canòlich, que només l'astúcia de mossèn Argelagós va evitar que caigués en mans d'una banda de lladres d'art, en un episodi molt menys conegut. El pare Bernat es va topar aquesta estupenda peripècia mentre investigava el llarg vincle entre Montserrat i Andorra, que es remunta al 1929, quan el cenobi català va adquirir la seva primera casa al carrer Estret d'Escaldes. Li van seguir l'escola Meritxell, l'hotel Valira i la casa de Fiter i Rossell. I fins avui. D'aquí a tres anys se'n complirà el primer centenari: seria l'ocasió de recollir aquesta història en una monografia.
