Ni doble nacionalitat ni reducció a quinze anys de residència per optar a la naturalització. La modificació de la Llei de la nacionalitat que el Govern vol tirar endavant aquest curs i les línies mestres de la qual va presentar ahir la ministra d'Interior no s'aparten ni un mil·límetre del que n'havia transcendit setmanes enrere: per primera vegada es flexibilitza el draconià requisit dels vint anys ininterromputs de residència. Quan la nova llei entri en vigor, continuaran sent necessaris aquests dos decennis, però només els últims cinc anys hauran de ser continus. Sembla un retoc menor però repara una clàusula de difícil justificació que castigava els que per motius legítims havien hagut d'interrompre la residència. El plus ininterromput convertia en pràcticament impossible la naturalització en el cas d'haver hagut de marxar ni que fos uns mesos del país. El nou text esmena feliçment la desconfiança que delatava aquella clàusula i obre una escletxa en una llei que blindava pels quatre costats la naturalització. La doble nacionalitat continua sensatament proscrita i els quinze anys que reclamen PS i Concòrdia es quedaran de moment al calaix. Continuen sent una anomalia absoluta en el dret internacional comparat –Espanya exigeix deu anys de residència, que en determinat reivindiccions s casos, com el dels andorrans, es redueix a dos– però era potser prematur atacar frontalment una línia per a molts encara vermella. Ja hi haurà temps de plantejar reivindicacions igualment legítimes. De moment, ha caigut un tabú que la legislatura passada semblava un mur infranquejable. No és poca cosa.
