Els darrers tres anys s'han saldat amb una estabilització en els comisos d'estupefaents i també en les detencions relacionades amb aquest tipus de delicte, segons informa el cos de Policia. De totes maneres, sí que en esdeveniments puntuals, com el festival de música electrònica SnowRow, per exemple, hi va haver força arrestos, més d'una cinquantena, per possessió i consum de drogues. Uns controls policials, per cert, que sembla que no van agradar gens als organitzadors perquè no volen que s'associï la seva marca amb la droga, fins al punt de decidir que de moment pròximament no tornaran a fer l'esdeveniment al país. Aquesta estabilització de comisos i detencions vol dir potser que la situació està controlada? Vol dir que el que es fa és suficient? Vol dir que el consum i el tràfic no augmenta? Vol dir que disminueixen potser? Plantejat així, la resposta no pot ser afirmativa, perquè Andorra seria el paradís de les bones pràctiques a la Terra, abstreta de tot el que comporta el consum i el tràfic de drogues al món. I cal tenir present que el que es comisa només és la punta de l'iceberg del que hi ha al darrere i que no es veu. No es veu tot el producte, no es veu l'origen, no es veu si el traficant és el del país o de fora, no es veu com entra la mercaderia, no es veu l'entramat de persones i recursos implicats. A voltes no es veu tampoc –o no es vol veure– el que genera l'addicció en qui consumeix i tot el que comporta de sofriment i neguit en les famílies. Així és que tot i l'estabilització, no es pot caure en el parany d'abaixar la guàrdia.
