Ho va dir clarament Jaume Bartumeu, que en sap per vell i també per diable: "El que vull és votar sobre l'acord d'associació amb una informació que no provingui només de les xarxes". La llàstima és que això, avui, és gairebé impossible. I demà encara ho serà més. Per això són tan necessaris debats com el que ahir va protagonitzar a ATV amb el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé. Amb dos aspectes decisius que es van dirimir als preliminars: el calendari del referèndum i l'opció, que defensa obstinadament Concòrdia, que un altre acord és possible. Respecte a la primera qüestió, Bartumeu ho va clavar: les presses sobrevingudes són una mesquina jugada tàctica per haver resolt aquesta papereta abans de les eleccions, i tenir així les mans lliures per negociar coalicions amb partits clarament contraris a l'acord. O a aquest acord. I aquest és l'altre cavall de Troia del debat europeu: insistir que després de quinze anys de negociacions i amb un text tancat la UE tornarà a seure a taula per renegociar-lo, és un acte de fe que topa de cap contra la realitat: "No ens faran un vestit a mida", insistia Bartumeu. Ens ho han advertit per activa i per passiva, i l'Espai Econòmic Europeu no és una opció. Demanin-li a Noruega per què. De fet, ja ens l'han ajustat bastant: l'acord ens deixa un ampli marge en política migratòria, conservem la sobirania fiscal, hem tancat generosos períodes transitoris per als sectors clau i hem modulat (a favor nostre) la lliure circulació de persones. Potser no és un acord perfecte, però és un bon acord. I no n'hi haurà un altre en una generació. Com a mínim.
