Des de l'any passat ha estat un tema recurrent aquest del Registre d'Ocupació dels Allotjaments Turístics (ROAT). Concretament, des que en una entrevista al Bondia el ministre Jordi Torres va explicar que hi havia un decalatge gros entre el que esperaven recaptar per la taxa turística i el que s'havia ingressat. Buscant, buscant, va resultar que la cosa sembla que venia del ROAT. No s'estaven entrant bé les dades a un registre que no és nou de trinca, sinó que ja fa més d'una dècada que funciona. El motiu? Manca de formació per fer-ho correctament o manca de voluntat? Turisme es va inclinar força per això que els establiments no sabien com fer-ho. Ara ja no ho poden dir, perquè tenen un manual nou d'una seixantena de pàgines que explica pas a pas com s'ha d'anar fent, quins són els camps obligatoris i tot el reguitzell de dades per complimentar. És feina? Sí. Però és una tasca necessària no només per assegurar que la recaptació de la taxa turística coincideix amb el nombre de clients que s'han allotjat als establiments. Serveix perquè les dades oportunes, només les justes i necessàries, arribin a la policia, una tramesa obligatòria, d'altra banda. I és que si sorgís algun problema de seguretat i calgués localitzar on s'allotgen aquests turistes el cos d'ordre els hauria de poder controlar tenint a mà aquesta eina. La tenen? Cal confiar que sigui així. Però pel que es veu, aquesta font tan important de dades per al sector turístic, les finances estatals i la seguretat no acaba de funcionar. I ara hi posa negre sobre blanc Estadística.
