El cap de llista socialdemòcrata, Gerard Alís, arrenca la carrera cap a les eleccions de la millor manera possible, admetent els errors passats i posant clarament les cartes sobre la taula. Primer: el resultat del PS a les últimes generals va ser un fracàs. Admetre-ho és el primer pas per intentar reconstruir-se com a alternativa de Govern. Objectiu en veritat ambiciós i que no acaba de concretar en l'entrevista que publiquem avui. De fet, admet sense embuts que el programa no variarà gaire respecte del de fa quatre anys. Difícilment farà el PS un salt endavant si el producte que ofereixen és el mateix o molt similar. Segon: la qüestió europea. En aquest dossier el PS sempre ha anat de cara, amb una visió d'Estat admirablement allunyada del tacticisme, en aquesta qüestió mesquí, de Concòrdia. El PS ha entès des del primer moment –de fet, va ser ell qui el va impulsar– que serà aquest acord o cap acord, com han insistit tots els líders eropeus que ens han visitat els últims temps. I així ho ha mantingut i ho mantindrà tot i el preu electoral que, segur, haurà de pagar. Tercer: les aliances. Aquí trepitja terreny pantanós. Conscient de l'evidència –les generals es guanyen a les llistes territorials– advoca amb la boca gran per una gran coalició en forma de plataforma per aprofitar el desgast de DA i l'aparent fragmentació de la dreta, però, gairebé li tanca la porta a una coalició amb SDP, que seria la més natural de totes. El millor per als socialdemòcrates és que Alís disposa de nou mesos per ajustar el programa, llimar contradiccions i erigir-se en una alternativa d'esquerres creïble... i que ara mateix no existeix.
