Ni un mercat absolutament regulat ni liberalització total. Aquesta és la recepta que ven el cap de Govern per resoldre l'enverinat trencaclosques de l'habitatge de lloguer. Una solució que no satisfarà ni els maximalistes de l'un costat ni de l'altre, anticipa, però, que en la seva opinió és l'única viable. Demana temps perquè les mesures que s'han aplicat fins ara tinguin efecte –parc públic, avals a la compra, pisos buits i apartament turístics– i demana confiança en la imminent desregulació parcial del lloguer, que afectarà, insisteix, entre el 20 i el 25% dels contractes vigents. Amb la impossibilitat d'apujar el preu a un nou inquilí per sobre del que se li podrà apujar a l'antic per desincentivar els desnonaments, i el parc públic com a solució última per als llogaters que es vegin obligats a marxar. Ho assegura a la primera part de l'entrevista que publiquem avui amb motiu del tercer aniversari de la victòria electoral del 2023, i val potser la pena quedar-se amb un missatge clar: la solució a l'habitatge és possible, assegura, però exigirà renúncies a totes les parts, i el que ja podem anar descartant és un escenari com el que estàvem acostumats fa 15 o 20 anys: tindrem habitatge assequible, però no al costat de la feina, hi haurem de destinar un major percentatge dels nostres ingressos, i el propietari n'haurà d'adaptar el preu als barems que marqui l'Estat. No és la millor de les perspectives, però és potser la més realista. Caldrà que l'assumeixi el seu successor, i que assumeixi també que el parc públic ha de ser una política estratègica, d'Estat i a llarg termini, que no conclourà ni aquesta legislatura ni la que ve.
