S'ha d'esperar encara a les xifres oficials de casos detectats d'assetjament escolar durant el passat curs. Unes dades que ha de facilitar Educació i s'ha d'esperar els seus temps. I és que l'assetjament costa de pair en el món teòric de la innocència. Però es dona i contra més se'n parli, amb cura i des del respecte, més s'hi pot incidir. I l'assetjament escolar no és quelcom abstracte que es dona fronteres enllà. No. Malauradament el tenim a tocar. I no, no és cosa de nens, com diuen alguns per traure-li importància potser perquè no es volen enfrontar amb situacions que són difícils de gestionar i acompanyar. I és aquí on es pot incidir també des d'Educació: a donar eines als professionals que acompanyen el dia a dia d'infants i joves per efectuar la millor de les actuacions possibles. Una actuació que passa per la detecció, intervenció i derivació, si és el cas. No es pot mirar cap a un altre costat si un infant és sistemàticament menyspreat i agredit pels seus companys. S'ha d'intentar almenys que qui ho fa escolti a casa, a l'escola, als àmbits de lleure que això d'agredir un altre no s'ha de fer ni amb la paraula ni amb la força física. I si no ho entén o té un impuls irrefrenable, perquè pot passar, s'ha d'intentar reconduir amb els recursos escaients perquè el mal que s'infligeix a l'altre pot ser irremeiable. I qui rep l'agressió ha de trobar espais segurs per poder expressar el que li passa. I si no està bé a l'escola no s'han de tancar les portes al canvi de centre. Qui en sap més de tot plegat, és qui ho ha patit. Per això els testimonis del llibre de l'Adjra segur que ajuden a trencar el silenci.
