Ho va avançar dilluns Espot al Debat d'orientació política i ahir ho va concretar la ministra Marsol a la reunió de cònsols: el pla d'incentius amb què el Govern pretén estimular la construcció de pisos de lloguer assequible inclou l'exempció de l'impost de societats i de l'IGI, prioritat a l'hora d'acollir-se al pla Renova i garantia davant dels lloguers impagats. Tot aquest paquet serà aplicable tant a obra nova com a rehabilitació, i la cirereta podria ser –perquè està en estudi– la subvenció del 10% de l'obra a fons perdut. Els comuns s'hi han afegit amb el compromís de més exempcions: impost de construcció, d'arrendament i de propietat, i l'eliminació de la cessió obligatòria –també en estudi– per coronar la bateria comunal. Era la pota que faltava: estimular un mercat, el de l'habitatge assequible, avui en estat catatònic perquè al promotor li surt molt més a compte construir pisos d'alt estànding. Les intencions són òptimes, perquè s'afegeixen a l'esforç que s'ha fet aquest mandat per crear des de zero un parc d'habitatge públic –143 milions d'euros, 500 pisos a finals de legislatura– i a la reconducció al lloguer de 300 pisos turístics, i les propostes semblen ben encaminades, perquè el que cal urgentment és dinamitzar el mercat. Caldrà veure si n'hi ha prou per convèncer promotors i propietaris que invertir en lloguer assequible no només és una opció indubtablement ètica, fins i tot patriòtica, sinó sobretot rendible. Govern i comuns s'han de trencar les banyes perquè hi vegin una oportunitat de negoci.
