Per com de petit que és el país, déu-n'hi-do les associacions que hi ha. Crida l'atenció en nombre d'entitats que s'ocupen de representar persones i col·lectius amb diverses problemàtiques que tenen a veure amb el risc d'exclusió social, malalties i trastorns, per exemple. També n'hi ha de l'àmbit cultural i de col·lectius professionals fins i tot que s'aixopluguen sota aquest paraigua. Ara bé, ¿és escabellat pensar en la necessitat d'una llei específica del tercer sector social que reguli els aspectes comuns a unes i altres entitats? Fa uns anys hi va haver un intent de crear una mena de plataforma d'entitats del tercer sector a la qual van donar suport algunes associacions, però va ser més aviat un intent per desqualificar o assenyalar altres associacions que formaven part d'una federació. I és clar, això en l'àmbit de l'acció social no és ni exemplar ni desitjable. De fet, tal com es va anunciar aquesta iniciativa, en un parell de comunicats va desaparèixer del mapa perquè crear quelcom per anar contra uns altres no era acceptable. Però fins i tot d'aquesta iniciativa es pot rescatar, ara sí, la necessitat d'una llei del tercer sector que ja existeix en altres països i que bàsicament serveix per protegir les entitats i valorar la seva feina i contribució. I és que es tracta de passar d'un reconeixement implícit, que ja existeix, a un d'explícit garantit per llei i amb suport institucional. Per què? Per participar de manera més activa en les polítiques públiques, dialogar i col·laborar més amb les administracions, i assegurar-ne l'estabilitat i sostenibilitat econòmica. Ni més ni menys.
