Doncs ja ho tenim: el permís de naixement igualitari serà una realitat el 2033 i ens costarà 19 milions d'euros, que caldrà afegir als vuit milions que s'hi destinen actualment. Així ho va avançar ahir la secretària d'Estat d'Igualtat, i ens n'hem de felicitar tots. Especialment els pares, que fins ara només disposaven de quatre setmanes de baixa. I encara, perquè fins al 2019, recordem-ho, eren dues que amb prou feines donaven per inscriure el nadó al registre i omplir paperassa. D'acord, caldrà esperar fins al 2033, i fins aleshores l'escalada serà gradual, quinze dies l'any a partir del 2026. Però el realment discutible és que el permís patern serà intransferible. Les vint setmanes que li correspondran per llei les haurà de consumir el pare, i sota cap concepte les podrà cedir a la mare. Ni una. Però una cosa és la conciliació, que el nou format òbviament facilita, i l'altra, aquesta insistència a regular la vida íntima de les famílies fins a l'últim detall colant-se, si cal, fins a la cuina de casa. L'objectiu, diuen, és "reduir les diferències estructurals en el temps de cura que reforcen els rols de gènere". El cas és que a Suècia, que compta amb el permís de naixement més generós de l'univers, tots dos progenitors disposen conjuntament d'una baixa de setze mesos, dels quals només els tres primers són intransferibles. La resta se'ls poden repartir com els convingui. Algú s'atreviria a dir que aquesta regulació fomenta els estereotips de gènere? D'on surt aquesta mania de tractar el ciutadà com a menor d'edat? Som menys adults, menys responsables, menys igualitaris nosaltres que els suecs (i que les sueques)?
