Feia sis anys, sis, que Gerard Piqué no compareixia en una roda de premsa de l'FC Andorra. Fins ahir, que es va deixar estar d'intermediaris i ho va fer en persona, perquè no hi hagués dubte ni del to ni del missatge. I no n'hi pot haver. Piqué va dir prou, exigeix "respecte" perquè està tip de pagar "la festa de tots" i reclama solucions immediates. Si no, prendrà "decisions". Per dir-ho clarament: amenaça de marxar si el Govern no cedeix al seu nou ultimàtum: "no anirem a Encamp". Motiu? El de sempre: l'FC Andorra es va trobar ahir una gespa impracticable després del partit de rugbi de dissabte. I això, diu, no pot tornar a passar. La solució consisteix a revisar l'acord d'ús de l'estadi i que les seleccions de rugbi i de futbol no hi juguin els seus compromisos. El Nacional ha de ser només per a l'FC Andorra. Piqué tampoc vol jugar al futur estadi de la FAF a Encamp. Ell vol la capital. Té raó que la gespa del Nacional és impròpia d'un club professional, i que les millores que han convertit el Nacional en un estadi UEFA les ha abonat trinco-trinco l'FC Andorra. Però també és sospitosament cert que l'ultimàtum arriba en un moment esportivament delicat per al club –un punt dels dotze últims, a quatre del play-off i a cinc del descens– i que el maximalisme és molt mal conseller. S'imposa refredar els ànims i fer veure a uns i altres que hi ha un objectiu comú i superior, la continuïtat de l'FC Andorra al futbol professional. Sense amenaces ni xantatges, amb lleialtat, equitat i realisme. Sense oblidar que Piqué va aterrar fa sis anys amb la promesa que construiria un camp per a l'FC Andorra, i que no ha complert.
