Les decisions urbanístiques tenen unes conseqüències immenses perquè modelen les pautes dels nostres moviments i defineixen els vincles entre les persones. Els plans d’urbanisme tenen una vida limitada perquè les coses canvien massa de pressa i necessitem unes noves regles de joc en un context d’expansió urbana que ha portat el país fins als 90.000 habitants i amb dubtes sobre els recursos, ja que es continua construint, especialment a les parròquies centrals, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Ahir, Sant Julià de Lòria va obrir la segona revisió del Pla d’Urbanisme parroquial amb una quarantena d’experts i d’associacions. Benvinguda sigui la participació en un procés com aquest, però cal tenir en compte que s’han de complir els terminis perquè s’ha de ser pragmàtic i saber que les coses van ràpides, potser massa, i que temes que es plantegin poden quedar desfasats en qüestió de mesos. En el cas lauredià i amb la normativa vigent encara se'n podrien donar exemples, com el del conjunt residencial de ca l’Huguet amb 120 habitatges, 10 pisos d'altura i aparcaments. Els detalls requereixen molta anàlisi, però el que preocupa ara és que un pla és factible si realment es compleixen els terminis d’execució. No només a Sant Julià de Lòria, sinó també en altres parròquies. El món va ràpid i l'onada ja ens està passant per sobre. Calen eines àgils de gestió i una eficiència més gran perquè ens exposem a la possibilitat que, quan es pugui posar en marxa, el plantejament ja estigui del tot obsolet.
