Tenim un idil·li amb el ciclisme. Els llibres d'història recorden l'èpica ascensió al port d'Envalira, el 1964, en la primera visita del Tour, que quasi li costa la carrera a Anquetil. I des d'ahir ja tenim un altre episodi per a la llegenda: l'estratosfèrica victòria de Tadej Pogačar després d'una demostració de potència, d'instint i de qualitat al coll de Beixalís. Quedava encara la meitat de l'etapa i ja l'havia sentenciat. El més sorprenent de tot és que, si no hi ha una catàstrofe ara mateix difícil d'imaginar, l'eslovè també ha sentenciat la Vuelta, i falten disset etapes per disputar-se. Si arriba de vermell a Granada, on aquest any conclou la prova, serà el protagonista d'una gesta històrica que es va començar a forjar precisament a l'etapa andorrana. Però sigui quin sigui el resultat final, semblen més que amortitzats els 250.000 euros que el Govern va desembutxacar per portar la 4a etapa de la Vuelta. Els carrers de la capital i d'Escaldes eren un formigueig d'espectadors, per no parlar dels que s'havien distribuït al llarg del recorregut. I les tres hores de retransmissió en obert per Teledeporte, La 1 i RTVE Play, a més de les plataformes de pagament, garanteixen una audiència milionària que es va quedar enganxada a la pantalla per seguir l'exhibició de Pogačar. Ni en el millor dels somnis. Andorra quedarà gravada per sempre a la trajectòria de qui ja tuteja els millors ciclistes de la història, els Anquetil, Merckx, Hinault i Indurain. I només té 27 anys. La Vuelta potser no és el Tour, d'acord, però una etapa com la d'ahir hi té molt poc a envejar.
