No és la primera vegada, ni serà probablement l'última, que la cònsol d'Escaldes es desmarca de la posició de la resta de comuns. Ja va passar amb el pla de gestió del Madriu i amb els estudis de capacitat de càrrega, i ahir hi va tornar a compte de les mesures que el Govern preveu per incentivar la construcció de pisos de lloguer assequible. Algunes d'elles, d'àmbit comunal, com l'exempció dels impostos de construcció i també de la cessió obligatòria. En una sortida marca de la casa, va advertir que se n'havia assabentat com qui diu per la premsa i que el Comú escaldenc analitzaria les propostes però que no es comprometia a cap. A la ministra d'Habitatge li va faltar (de nou) la mà esquerra que l'ocasió requeria, perquè no pot esperar dels comuns que no són del seu color polític l'aquiescència incondicional. Encara menys, anunciar mesures que entren de ple en les competències comunals sense haver-les consensuat abans amb els interessats. Dit això, el projecte de llei, tan beintencionat en forma i fons, genera dubtes sobretot a l'hora de garantir que totes aquestes exempcions acabin revertint en lloguer assequible, i no convertides en una porta oberta a la picaresca. Però la cònsol va optar una altra vegada per marcar territori, convertir el disens en una lluita d'egos i atacar de passada al Govern a compte dels pisos del Pessebre. La crisi del lloguer reclama lleialtat, iniciativa i capacitat per agafar al vol les bones idees, vinguin d'on vinguin. No hauria de ser una ocasió per a la política de vol gallinaci, sinó per a la política d'Estat.
