La visita del ministre d'Exteriors espanyol es va saldar ahir amb la reglamentària bateria de bones intencions, que s'hauran de concretar més aviat que tard en un comitè permanent que coordini i resolgui les friccions que sorgeixin de la complexa relació fronterera. Com va dir Albares, es tracta d'una relació "permanent", i des d'aquest punt de vista el que sorprèn és que no existís encara una eina com aquesta. Dit això, es veu venir que qüestions com l'habitatge, la seguretat i els serveis socials a la Seu i l'Alt Urgell, amb la suposada incidència que Andorra ha tingut a agreujar aquests problemes, seran el combustible que inflamarà les imminents eleccions municipals a la comarca veïna. Convé en aquest punt apel·lar als fets, no a les sensacions. I els fets certs son que la policia ha practicat 1.800 controls policials a la duana del Runer i que tan sols s'han detectar 66 falsos fronterers. No sembla que els problemes de la Seu i comarca depenguin d'aquests 66 casos. Més dades: dels 1.960 fronterers registrats al juliol, 1.750 eren espanyols. El francès és el segon col·lectiu nacional: no arriba al mig centenar. Queda clar que els principals beneficiaris d'aquest figura son els ciutadans espanyols, que d'altra banda consumeixen, gasten i tributen principalment al seu país. El creixement d'Andorra no s'ha basat mai en el fronterer sinó en la residència i treball, i culpar Andorra dels problemes d'habitatge i de seguretat que afecten la Seu, com si fos l'única ciutat catalana que els pateix, és un acte de demagògia pròpia de populismes indocumentats en què no haurien de caure els partits que apelen a la raó i no a l'emoció. El bon veïnatge també és això.
