La llei del dret a l'oblit sanitari ja és una realitat. Ha tingut un recorregut llarg que al final ha arribat a la meta. Perquè ja fa temps que des de l'Associació Andorrana contra el Càncer es demanava una vegada i una altra, no s'ha d'oblidar. Ressonen ara les paraules del seu president, Josep Saravia, repetint una i altra vegada que els infants que han patit un càncer i se n'han sortit no tenen per què ser penalitzats al cap dels anys i veure's limitats i sense accés a uns drets que els altres ciutadans tenen. Amb la llei a la mà i amb el règim sancionador que l'acompanya per assegurar-ne l'efectivitat, s'ha d'assegurar la protecció de les persones que han superat malalties greus, en el sentit que no siguin penalitzades en assegurances, crèdits o processos d’adopció. Dit d'una altra manera, que qui ha patit un càncer, hepatitis o la sida puguin tenir una vida normalitzada, sense dependre del seu historial clínic, perquè ens entenguem. Segurament, en un futur s'haurà d'anar encara més enllà, no només introduint altres productes als quals poder accedir, sinó altres malalties. Perquè la ciència avança i el que avui potser no es cura, demà potser sí. L'important, però, és tenir aquest marc a partir del qual poder millorar. Això és el que també es demanava repetidament des d'Assandca. Tant de bo la posada en pràctica reuneixi també tant de consens i unanimitat com el que es va donar ahir quan els grups explicaven per què hi votaven a favor. Un text que ha d'obrir portes a la vida, com s'assenyalava al Consell General.
