No ho acaba de veure clar el comerç del Pas. I això que la situació és avui infinitament més prometedora que fa tan sols una setmana. Aleshores ens n'anàvem en el millor dels casos fins al maig, que era la previsió inicial de les autoritats franceses per reobrir l'RN-20 entre Mérens i l'Hospitalet. Avui sabem que dilluns que ve tornarà a estar oberta a la circulació. Però ni així les té totes. I s'entén, perquè ha encadenat adversitat rere adversitat: les protestes dels Armilles Grogues, els talls dels agricultors, les nevades que han obligat aquest curs a tancar en diverses ocasions l'accés des de França, i ara l'esllavissada. Com si els elements i les circumstàncies s'haguessin confabulat contra el Pas. I si la muntanya rondina de nou i cal tornar a tancar la carretera? Quan i com es reprendran els treballs per estabilitzar els talussos crítics? El malson no s'ha acabat, la prudència i l'experiència els impedeix cantar victòria i per això cal escoltar-los quan demanen que les ajudes articulades per Govern i Comú no només es mantinguin mentre s'allargui la incertesa actual, sinó que cal garantir que arribin a tots els afectats. Que no passi de llarg pel petit comerç, el més vulnerable a la volàtil conjuntura actual. El Pas, recordin, significa el 20% del PIB nacional. I el Pas viu del turista francès. Quan el Pas es refreda, Andorra esternuda. Ajudar la localitat fronterera és un deure moral de solidaritat i també un exercici de saludable egoisme. Si habitualment vivim d'esquena al Pas, ara és el moment de descobrir el nostre Far Pas. I tornem-ho a dir: la gratuïtat del túnel d'Envalira seria el millor estímul per pujar-hi.
