Segurament li estaríem rient totes les gràcies a la Cycling Masters, però totes, si el ministeri i Andorra Turisme no s'haguessin entossudit a declarar el cost de la prova secret d'Estat. Ni el Govern ni molt menys una societat pública com és Andorra Turisme es poden permetre no ja el luxe, sinó la impertinència de negar-se a dir obertament el cost de l'operació de màrqueting amb coartada ciclista que hem presenciat aquest cap de setmana als nostres carrers i carreteres, i que sigui dit de passada, ha generat un considerable trasbals al trànsit urbà. Pocs discutirem l'èxit de l'ocurrència si hem de jutjar-lo per la massiva afluència de públic a l'arribada de la prova urbana. Però el cost de tot plegat és un element decisiu que no se li pot escatimar al ciutadà, perquè és una obvietat que portar els quatre millors ciclistes del moment, i probablement del decenni, ha requerit una inversió considerable. Però, de quants zeros estem parlant? No s'entén que Andorra Turisme insisteixi que el documental que justifica tot aquest desplegament serà l'operació amb major repercussió de la història de l'organisme i a la vegada ens negui una dada que tenim dret a saber, perquè la Cycling Masters l'hem pagat tots, no el ministre Torres ni el director general Budzaku. Ja decidirà el ciutadà si la quantitat que s'hi ha destinat és ajustada o exorbitant. Però no el tractin amb condescendència ni com si fos un menor d'edat. El pitjor de tot és que ho acabarem sabent, i que aquest obscurantisme només alimenta les suspicàcies i evita que estiguin celebrant la festa grossa que vam viure ahir gràcies a Roglic, Pogačar, Vingegaard i Del Toro.
