Ni vint-i-quatre hores ha durat la incertesa sobre la zona econòmica especial que no anirà a Mérens, perquè els terrenys inicialment previstos no són edificables. La ministra d'Exteriors advertia ahir que no hi havia pla B sobre la taula, i avui mateix l'ambaixador Eybalin la corregeix amablement: França ofereix ara Pamiers com a alternativa a Mérens. És veritat que Eybalin no concreta més, com a mínim en públic, i tampoc hem d'oblidar el context, la festa nacional dels veïns, data que es presta a la prodigalitat. Però França no parla mai perquè sí, i ens hem d'agafar com paparres a les paraules de l'ambaixador. Un altre argument per cuidar la relació especial que històricament ens hi uneix. Com? Amb gestos. Un suport públic i concret a una llengua i una cultura que també són nostres i que ens arriben avui amb comptagotes, per exemple. I interpretant correctament les paraules de l'ambaixador: l'anunci d'un futur tall de l'RN-20, encara que sigui a llarg termini –a finals del 2027, diu– generarà lògicament inquietud entre els veïns del Pas. Perquè saben que quan el Pas esternuda, Andorra es refreda. Però els antecedents conviden a l'optimisme: França va ser especialment diligent a l'hora de reparar els desperfectes causats per l'esllavissada del febrer passat. I ho serà, sens dubte, si cal tornar a tallar la ruta. I després hi ha el contraban de tabac. Avui va una primera advertència: la cooperació policial és essencial i augmentarà; però suggereix un increment del preu del tabac per ajudar a frenar el contraban. Potser convé plantejar-se l'opció de cedir una mica per no quedar-nos sense res.
