Una generació enrere, en donaran fe els lectors més veterans, es podien comptar amb els dits d'una mà, i en sobraven uns quants, les absències d'un professor a classe. Ens referim a les absències anuals. No direm ja en una mateixa setmana: era impensable que dos mestres es posessin malalts al mateix temps. Doncs a aquesta excepcionalitat s'han hagut d'acostumar aquest inici de curs els alumnes del Collège, amb pics de quatre professors absents no ja la mateixa setmana, sinó el mateix dia. Un grup de pares ha dit prou i ha denunciat públicament una situació que s'arrossega, diuen, des del setembre, amb casos extrems com el d'una professora que porta un mes de baixa i no se li ha trobat reemplaçant. El problema afecta fins i tot assignatures com català, que no depenen de França, sinó del ministeri d'Educació. La direcció del Lycée al·lega que el pic va coincidir amb una setmana de formació del personal, però admet dificultats per cobrir les baixes, especialment a les assignatures de matemàtiques, anglès i francès. Es tracta, a més, d'un problema general a tot França, i conclou que la situació "no és crítica". La principal dificultat, sosté la direcció, és que la dependència administrativa de l'Acadèmia de Montpeller allarga els tràmits per contractar substituts i que, tot i la prima, no compensa venir a Andorra per un període de setmanes o mesos. Només cal que pensin en l'odissea de trobar pis. Tot això es comprèn. El que costa de digerir és que per naps o per cols l'excepcional s'hagi convertit en habitual, i que els que ho acaben pagant són els alumnes.
