El fenomen del coliving s'està obrint pas a Andorra i ja n'hi ha alguns que estan en marxa. És una bona iniciativa sempre que es reguli i que hi hagi també un coliving a preu raonable, si es permet l'expressió i no sigui tot plegat una oportunitat d'inversió reservada només per a uns pocs per a traure uns guanys desmesurats. Ah, i sempre que el coliving no vulgui ser una mena de solució a la crisi del mercat immobiliari d'Andorra. El Govern s'equivocaria si es limités a batejar el problema amb noms moderns i a demanar paciència mentre redacta un reglament que arriba tard. Deixar el coliving en un buit legal no és una bona idea. Cal un reglament que marqui uns estàndards dignes i reguli aquest sector. D'altra banda, la proposta d'Andorra Endavant d'enclaustrar aquest model exclusivament per a temporers és massa rígida i ignora que l'economia moderna demana flexibilitat. La passivitat institucional està permetent que les regles del joc les dictin ara per ara els operadors privats i els inversors fixant la fiança i els requisits relatius a les edats dels que hi poden optar, per exemple. Per això és tan important regular-ho, com també ho és posar ordre en el lloguer d'habitacions compartides, una alternativa que ja no només afecta les persones que venen a fer la temporada sinó els residents que es veuen empesos a haver d'acceptar lloguers d'habitacions a preus desorbitats davant la impossibilitat d'accedir a un habitatge sencer.
