Des de l'entrada en vigor de la Llei de protecció de dades personals, el Govern, i concretament el ministeri d'Educació, s'ha emparat per justificar no poder tenir dades més concretes, per exemple, sobre els estudiants universitaris que estan cursant la seva formació a l'estranger. L'argument donat és que s'ha de tenir el consentiment per escrit per poder tractar aquestes dades. I si el tractament de les dades personals és un tema tan sensible, més ho és en els casos que afecten els menors d'edat, sobretot si suposa assenyalar-los sense voler. I no s'hi val dir que ja tothom sap qui són aquests nanos. Certament que ningú és perfecte i un error el pot tenir tothom. Ara bé, cal posar l'accent en la conveniència de millorar els protocols de comunicació de situacions i mesures que afecten els alumnes. Una mesura correctora que ara portarà a terme el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats. D'una banda, potser cal repensar si el canal d'informació que es fa servir per arribar a docents i famílies és el més adequat. I si es considera que ho és, el que cal redissenyar són els controls de seguretat per protegir les dades personals dels menors. D'altra banda, cal tenir present la importància de dotar el personal dels centres educatius de la formació adequada i actualitzada de com s'ha de fer el tractament d'aquestes dades. Una formació que inclogui la teoria recollida en la Llei de protecció de dades i també la pràctica. Diuen que les crisis ajuden a créixer i es poden convertir en oportunitats per créixer així en excel·lència.
