"Venir a residir a Andorra és avui massa barat". Ho va dir dijous el cap de Govern a la sessió de control, i per una vegada va haver-hi consens al Consell: calia endurir els requisits per obtenir la residència passiva. Barat, recordin, vol dir en aquest cas un dipòsit o inversió de 600.000 euros. Escalé va advertir que la intenció del seu grup era presentar de forma immediata una proposició de llei, i això és exactament el que va fer ahir. Govern i Demòcrates van acusar-lo de falta de fair play per haver tirat pel dret sense ni tan sols una trucada de cortesia. És cert que Escalé podia haver estat una mica més hàbil i avançar-se a aquesta més que previsible crítica, però les formes no poden ocultar l'acord de fons que dijous van manifestar els consellers i que Espot va resumir de forma tan exacta com lapidària: "És massa barat". Per això les formes, més o menys discutibles, no poden ser excusa per avançar cap al nou model. Les línies mestres del text de Concòrdia gairebé doblen la inversió requerida per a cada nou resident passiu –de 600.000 a un milió d'euros– i prohibeixen que aquesta inversió es pugui fer en immobles. Es tracta òbviament d'una mesura que busca destensar el mercat de l'habitatge. Però el problema de l'habitatge no rau ni en els pisos socials –ara que el Govern n'ha començat a construir un parc– ni en el mercat de compravenda d'alt estànding, sinó en el lloguer per a les rendes baixes i mitjanes. Aquí és on el mercat està pelat i on rarament anirà a espetegar un passiu disposat a invertir un milió d'euros. És aquest el segment que cal estimular.
