Va ser la d'ahir una jornada intensa, per no dir-ne maratoniana i especialment pròdiga en solucions imaginatives per resoldre la gravíssima crisi de l'habitatge. Primer, el context: als portals immobiliaris hi ha avui 101 pisos de lloguer, 101. El preu mitjà s'enfila als 3.658 euros, 4.000 en el cas d'Andorra la Vella i Escaldes, i només queden a tot el país 25 quilòmetres quadrats de terreny per urbanitzar, 25. El Govern demana temps perquè les mesures que s'han implantat els últims mesos i la llei òmnibus que avui es ventila al Consell facin efecte, i l'oposició vaticina, funesta, que són pedaços que no serviran per a res. Entremig, l'AGIA i els economistes hi van dir ahir la seva. Amb una proposta constructiva i una ocurrència. La primera consisteix a dividir en pisos més petits els habitatges de més de 100 metres quadrats, que d'altra banda representen el 60% del total, amb l'objectiu evident de multiplicar l'oferta i retallar així els preus. En això van coincidir uns i altres. L'ocurrència porta la firma del Col·legi d'Economistes i recomana al Govern invertir en habitatge a preu assequible... a la Seu. De nou hi ha qui pensa que la forma de resoldre el problema és endossar-se'l als nostres veïns. Aquesta solució salomònica passa per alt tres detalls: primer, que falten voluntaris per marxar a viure Runer enllà; segon, que els municipis alturgellencs haurien d'estar disposats (i preparats) per assumir aquest contingent humà; i tercer, que el mercat de l'habitatge a la Seu ja s'ha començat a tensionar a causa de l'efecte Andorra. Imaginació, sí; màgia, millor que no.
