Poden ser 13, 20 o 30, o potser més i també menys, tant de bo. No importa el nombre, sinó que són joves amb addiccions ingressats en centres de fora del país. Amb addiccions o altres trastorns. I que poden estar-s'hi un temps però que tard o d'hora, en un principi, tornaran a Andorra. I aquest retorn requereix un pla d'acompanyament per fer la reinserció en la família i la societat. I no és fàcil sortir d'un entorn protegit per afrontar una nova etapa de la vida. Des de la Creu Roja Andorrana s'havia insistit des de fa un parell d'anys que es donaria resposta a aquesta situació perquè es considerava que el col·lectiu de la gent jove havia de ser una prioritat. Fins i tot s'havia fet alguna visita a centres de baix per a joves que estan en procés de rehabilitació. Ara no és una prioritat per a l'entitat, que legítimament en pot tenir d'altres més urgents. Però sí que ho hauria de ser per a Salut, tant per als joves com per a les seves famílies. Aquest darrer aspecte sí que sembla que la Creu Roja el té en perspectiva. Poder compartir certes situacions amb qui passa pel mateix tràngol pot ajudar a tenir més eines per veure les coses des d'un altre punt de vista i afrontar-les de manera diferent. I si es fa de la mà d'experts que poden orientar sobre com fer-ho, molt millor. Potser el nou centre de salut mental del Ròdol ja donarà resposta a aquesta necessitat. Caldrà esperar que obri les portes per acabar de saber què s'oferirà més enllà de les consultes externes de salut mental, i concretament de la Unitat de Conductes Addictives.
