La implantació de la interconsulta en dermatologia pot ser una eina que ajudi a descol·lapsar les consultes dels especialistes. Sempre, és clar, que per descarregar un servei no se'n col·lapsi un altre. Més enllà dels jocs de paraules, caldrà afinar molt en la fotografia de la zona afectada. I és que per molt alta que sigui la resolució de la imatge, sembla difícil que pugui substituir d'entrada l'exploració presencial que permet percebre tots els matisos. Ja se suposa que això s'aplicarà per a afectacions lleus i que la intenció és evitar els desplaçaments dels pacients, però tot i així caldrà encertar bé el tema de la foto.
També pot servir per reforçar el paper dels metges referents d'atenció primària que eas constitueixen com a pal de paller d'aquest nivell. Ara bé, això no hauria de comportar una sobrecàrrega de treball que els asfixiés fins al punt d'engrossir les seves pròpies llistes d'espera. Per tant, caldrà dotar-los de més recursos i de més temps. És cert que a voltes ens costa fer el salt cap als avenços que ens poden ajudar en les tasques quotidianes professionals, però l'aposta per atraure talent també hauria d'anar encaminada cap a aquesta i d'altres especialitats. La població ha crescut força i de moment ho continua fent, fet que augmenta els pacients potencials per atendre. Fins ara, aquesta obvietat de manual no ens feia perdre la son, però ara sí. La clau de l'èxit d'aquesta nova ruta clínica haurà de ser l'equilibri entre l'agilitat tecnològica i la seguretat mèdica.
