La pandèmia de la Covid va ser un punt d'inflexió i de reflexió sobre la vulnerabilitat de les persones grans i la pròpia vulnerabilitat del sistema d'acollida. I, en el cas d'Andorra, un moment per repensar el model d'atenció i anticipar-se i treballar sobretot la prevenció. L'objectiu? Fer-nos grans amb qualitat tenint en compte que la població es va envellint cada cop més. Si s'observa la tasca que es fa des del servei Envelliment i Salut del SAAS fins i tot entra una mica de vertigen si es mira els pacients atesos i els diversos programes que s'han posat en marxa. Els calen més recursos per continuar la feina, poder veure més sovint els pacients i seguir dia rere dia implementant millores per acompanyar no només la gent gran, sinó també les seves famílies i els seus cuidadors. Però més enllà d'aquest àmbit més assistencial, convé també teixir una xarxa comunitària d'atenció que permeti una continuïtat efectiva entre el que es fa des del servei i el que després es pot continuar fent des de casa i a prop de casa, el famós àmbit comunitari que des de diverses especialitats mèdiques tants cops es reivindica. El concepte producte de Km0 es podria aplicar també en l'àmbit de la salut. I en això s'hi haurien d'esmerçar esforços a Andorra tenint en compte que el país és petit i que a priori sembla més factible de poder-ho fer. Certament potser caldria repensar si l'oferta dels centres d'atenció primària, per exemple, s'hauria d'ampliar o bé reordenar perquè aquesta atenció comunitària sigui tan efectiva com sigui possible. Es podria dir el mateix de les cases pairals? Possiblement, sí. Tot és qüestió de posar-s'hi.
