El Pas. Dia 1 després de l'esllavissada. L'RN-20 obre puntualment i a les 6.30 hores, per primera vegada des del fatídic 31 de gener, els veïns de més enllà de Mérens tornen a afluir cap a la localitat fronterera. Amb timidesa, perquè és el primer dia, perquè és un dilluns laborable i perquè sis setmanes amb la carretera tallada han trencat abruptament vells hàbits i n'han instaurat de nou, i això costarà temps canviar-ho. El comerç local es mou entre la resignació dels que ja s'ho veien venir i la decepció dels que esperaven que amb la carretera oberta tot tornaria a ser immediatament com abans. No va ser així i els carrers i les botigues del Pas es veien ahir semidesèrtics. Amb més moviment que les últimes setmanes, és clar que sí, sobretot als locals de restauració, però sense l'alegria que tocaria un dilluns normal de temporada alta. Totes les esperances per recuperar aquest mes i mig perdut estan ara dipositades en el que queda de temporada, i creuen els dits perquè la muntanya no es torni a enfadar. El cap de setmana serà determinant per calibrar si el Pas pot recuperar el temps perdut. Dintre d'aquest optimisme moderat, molt moderat, la bona notícia és que segons l'FMI el tall de l'RN-20 tan sols restarà entre un 0,1 i un 0,2% del PIB d'aquest trimestre. Un percentatge que es podria haver duplicat o triplicat si els tècnics francesos no haguessin obrat el miracle de reobrir el tram entre Ax i Mérens deu setmanes abans del previst. S'han posat les eines per aturar el cop. Ara falta que el turista francès de proximitat se senti al·ludit. I si no ve, anar-lo a buscar. Per això tenim Andorra Turisme.
