No en queda una altra. Si es volen pensions més dignes, s'hi ha de posar l'espatlla. I això voldrà dir haver de cotitzar més, empresa i treballadors. I segurament també l'Estat haurà de fer aportacions per finançar el sistema, tal com proposava l'USdA i hi donava suport per exemple el president de la Federació d'Associacions de la Gent Gran. Perquè certament que les pensions han crescut el doble del que ho ha fet la inflació en els darrers 10 anys. Però és suficient? Es pot viure al país amb una pensió inferior al salari mínim tot i haver cotitzat 35 anys tenint en compte el cost de la vida i el preu dels lloguers, per exemple? Potser ara, els que treballem, ho veiem llunyà tot plegat i ni volem ni tenim temps de plantejar-nos qüestions tan transcendentals. Però tard o d'hora arribarà el dia de la jubilació, als més joves sembla que més enllà, atenent la previsió d'allargament de l'edat de jubilació. Ara que els grups parlamentaris estan immersos en l'anàlisi de com ha de ser el model per poder fer-lo sostenible, caldrà valentia per tirar endavant les reformes estructurals que siguin necessàries. No s'hi val de fer petits retocs que s'aprovin avui i demà ja es quedin curts i desfasats. Convenen canvis estructurals. I els més grossos estan ja inventats, com va dir el cap de Govern. Ara bé. Seran capaços majoria i oposició d'abstreure's de la pròxima convocatòria electoral i aplicar el nou model sense pensar en el rèdit de donar-hi suport o no? Serà capaç també la ciutadania i les empreses de mirar el futur i treballar pel que sigui millor per a les properes generacions de jubilats? Tant de bo.
