Si els afiliats no entenen les resolucions de la CASS, hi ha un problema. I no és el problema d'una ni de dues persones, en són algunes més. I quan ja no és una sinó 20, doncs és qui dona aquesta informació qui té el problema. Així és que cal trobar l'equilibri entre haver de remetre's a la llei i reglaments per respondre i fer-ho de manera mínimament entenedora. També val aquest criteri per fer més amable la institució com a tal. Perquè darrere de tecnicismes i grandiloqüències sempre hi pot haver la sospita que s'amaga alguna cosa. Llavors, perquè tot sigui el més diàfan possible, s'ha de traduir la decisió a un llenguatge més planer. I quan a aquest problema de la informació se li suma el del tracte, doncs llavors la CASS no només té un problema sinó dos. Obvi. I el tracte és quelcom que els afiliats valorem molt. Fonamentalment, perquè ens fa sentir que no som el nombre d'un expedient sinó algú amb un rostre, una història i una mala passada si pel que sigui hem tingut un accident laboral, per exemple. I quan a aquests dos problemes se li suma el recurrent retard en els reemborsaments de les prestacions doncs ja en tenim tres. I és clar no a tothom li va bé haver d'esperar dos o tres mesos a que et tornin 300, 400 o 100 euros. Ara, a més, s'afegeix una altra dificultat: la de la interpretació del reglament per al finançament de la reproducció assistida. És nou perquè la prestació també ho és. Però tornant als problemes anteriors, que són recurrents, potser el que toca és posar fil a l'agulla i mirar de solucionar-los, sobretot el primer i el segon. També el tercer? Ho agrairíem.
