Les formes com el Govern ha gestionat el projecte de llei que descongelarà a partir de l'1 de gener del 2027 els lloguers han sigut un despropòsit total. Deixant de banda la barroera filtració que es va produir el mateix dia de l'esmorzar de Nadal amb la premsa –i que convida a rumiar si val la pena continuar participant en aquests saraus si és més rendible trucar de sotamà a la ministra de torn– no s'acaba d'entendre que el portaveu demani ara més temps per obrir una ronda de converses amb "llogaters, propietaris i societat civil". És alarmant el reconeixement implícit que aquestes consultes no s'havien fet fins ara, com oportunament denuncia l'oposició, i caldria començar explicant per què en matèria tan summament delicada el Govern pretenia anar per lliure. Dit d'una altra manera: per què no va practicar abans el diàleg que ara considera tan necessari? És cert que la desintervenció comportarà un "canvi de paradigma", després de vuit anys amb els lloguers (relativament) congelats, que encara queda un any de marge i que les presses acostumen a ser males conselleres. Però va ser el mateix Govern qui es va comprometre a presentar el text abans de fi d'any. No es pot retreure a ciutadans, sindicats i oposició que li reclamin que compleixi. I menys encara vist el matusser globus sonda amb què van voler prendre el pols del carrer. I si no va ser un globus sonda, pitjor encara. Precisament perquè es tracta d'una matèria que toca de ple la línia de flotació de l'economia (i la vida) de milers de famílies, el Govern s'havia d'haver conduït amb tacte i prudència extremes. I ha fet exactament el contrari.
