Un de cada quatre treballadors del nostre país treballa cada cap de setmana, i la meitat ho fa com a mínim un cap de setmana al mes. Són les dades fredes de l'última onada de l'Observatori, impactants en la primera impressió però previsibles en una economia de serveis com ho és la nostra i en què comerç, hostaleria i restauració concentren dos de cada tres treballadors. És evident que treballar en dies festius té un cost important en termes de conciliació familiar, com ho és també que les necessitats d'aquests sectors i la peculiar idiosincràsia del nostre teixit comercial, amb horaris maratonians set dies a la setmana, fan difícilment concebible una altra distribució. Dit això, i abans de treure conclusions precipitades, caldria un estudi qualitatiu, que demanés als treballadors que es troben en aquesta situació variables com ara si consideren que el salari que perceben ja inclou una compensació suficient, si canviarien de lloc de treball i de sector per evitar treballar en dies festius, si poden modular d'alguna manera els caps de setmana laborals –quants i quins treballen– o si per contra han d'assumir sense possibilitat de negociació les directrius horàries de l'empresa. Obrir el cap de setmana pot ser una qüestió de pura supervivència per a un comerç o per a un local de restauració, i el (quasi) monocutiu del turisme imposa les condicions laborals del model. Però entendre els neguits del treballador i ajudar-lo a pal·liar-los i compensar-los en la mesura del possible són també altres formes d'invertir en el futur de l'empresa.
