Va ser un gest tan rar de veure en l'esfera pública que mereix que el reproduïm de forma literal: "No hem estat a l'altura i els usuaris han patit un servei que no mereixien. Els demanem perdó". Ho va dir ahir el president de Taxistes Interurbans, una de les dues associacions que aglutinen el sector, en l'escenificació de l'històric acord que en preveu la pròxima integració en una sola marca, Taxi Andorra –s'han donat dotze mesos de marge–, la imminent entrada en funcionament d'una centraleta única abans que acabi març i altres aspectes no necessàriament menors –es mantenen les llicències però es permet que cadascuna sigui vàlida per a dos vehicles: es dobla la flota, per resumir– que han de fer possible el que va vaticinar el secretari d'Estat de Mobilitat: "El taxi entra avui al segle XXI". Han trigat dos decennis i mig, però mai és tard. Així que ben aviat es materialitzarà una revolució que, les coses com són, difícilment hauríem vist si no hagués sigut pel desembarcament d'Uber el mes passat i amb una flota de vint vehicles amb conductor. El que no havien pogut anys –per no dir decennis– de desavinences ho ha pogut la vareta màgica de l'economia de mercat, que és la competència. Ha sigut veure-li les orelles al llop i guardar al calaix recels atàvics i posicionaments irreconciliables per fer front a la nova situació que planteja la companyia californiana. Fins i tot es plantegen un canvi d'imatge i homogeneïtzar el vestuari dels xofers: uniforme, vaja. Sembla que la pau del taxi –la pau d'Uber– ha vingut per quedar-se. En unes setmanes l'usuari n'hauria de començar a veure els fruits.
