El projecte de llei de benestar animal suposa un salt històric, no només pel fet d'ordenar i professionalitzar la cria d'animals, sinó per la contundència amb què es persegueix l'incivisme. La decisió d'endurir de forma severa el règim econòmic de les sancions envia un missatge nítid a la societat: la responsabilitat envers els animals ja no és una qüestió de bona voluntat, sinó una obligació legal estricta on la negligència es pagarà molt cara. L'actualització de les multes demostra que l'Executiu ha entès que la pedagogia necessita anar acompanyada d'eines dissuasives reals si es vol erradicar la clandestinitat. Passar a un import màxim de 500 euros per a les faltes lleus, enfilar les greus fins als 5.000 i castigar les infraccions molt greus amb multes de fins a 15.000 situa Andorra al nivell dels estàndards punitius més exigents d'Europa. Aquestes xifres ja no són simples alertes administratives, sinó un mur econòmic destinat a sufocar de soca-rel el lucre il·legal derivat de la cria no autoritzada i la venda opaca per internet. Amb més de 16.000 animals registrats al país, aquest enduriment respon a una maduresa social que exigia justícia davant l'asfíxia, el dolor o l'abandonament. La llei encerta de ple en tocar la butxaca dels infractors com a via principal per forçar el respecte cap als éssers vius, ja sigui a les llars, a les pastures o en l'ensinistrament. Ara, l'èxit d'aquesta contundent reforma dependrà exclusivament d'una aplicació inflexible dels mecanismes d'inspecció per garantir que cap agressió o pràctica clandestina quedi impune. I ja sabem que això costa.
