El ministeri de Salut té diagnosticat des de fa temps la retenció dels metges avui en exercici com un dels grans reptes per salvaguardar la qualitat i la viabilitat del sistema sanitari. I no de cara a un futur més o menys pròxim, sinó avui mateix. Es tracta d'evitar que el facultatiu que porta cinc, deu o quinze anys exercint al país, i que per tant ha consolidat un arrelament en la nostra societat, acabi marxant a una altra destinació per motius tan legítims com una millor retribució, un accés més fàcil a l'habitatge, més oportunitats per investigar i per desenvolupar la carrera professional o una major facilitat per conciliar. En el cas dels especialistes, Salut treballa des de fa temps en un pla per evitar el degoteig de baixes. Però el problema no afecta només els especialistes. De fet, potser és especialment preocupant en el cas dels generalistes: segons dades facilitades per l'Executiu, onze metges de capçalera del mig centenar avui en exercici sobrepassen l'edat de jubilació. Parlem de professionals de llarguíssima trajectòria que en alguns casos atenen un miler de pacients, o més. De fet, si dividíssim la població actual pel nombre de facultatius, tocaria a 1.500 pacients per doctor. Només cal fer quatre números per adonar-se de la gravíssima situació que es generaria si pel motiu que fos dos, tres o sis d'aquests metges coincidissin a tancar la consulta. Com recol·locar 3.000 o 6.000 pacients? No es tracta de generar alarmisme, sinó de posar el focus en un element bàsic del sistema sanitari com ho és l'atenció primària i al fet fefaent que un de cada cinc metges referents estan com qui diu al temps de descompte. Un de cada cinc.
