La va clavar el president del grup parlamentari de DA en definir la intervenció del bisbe Josep-Lluís Serrano, que s'estrenava com a amfitrió en la tradicional recepció al palau: "Un discurs plenament de Nadal". Exactament. Pels bons desitjos que va repartir, tant en l'àmbit local com en l'internacional, i per l'escàs, per no dir nul pòsit polític de les seves paraules. És cert que ni era el moment ni ningú no esperava cap clau, per críptica que fos, sobre un tema tan delicat com la despenalització de l'avortament. Però davant dels grans reptes que Andorra té en un horitzó més o menys pròxim –habitatge, mobilitat, acord d'associació– Serrano va evitar qualsevol aresta, qualsevol apunt potencialment polèmic, i va optar per un to i un contingut eminentment pastoral, en una altra oportuna definició del discurs del copríncep. El cas és que les visites pastorals ja les va fer quan tocava, que instar a posar els desfavorits com a prioritat d'una societat justa és una obvietat, i que les crides al multilateralisme per abordar de forma eficaç problemes globals com el canvi climàtic, la migració forçada i la seguretat cibernètica queden a anys llum de les preocupacions del ciutadà corrent, amoïnat per com quedaran els lloguers a partir de l'1 de gener del 2027 i per com afectarà l'economia domèstica i la seguretat ciutadana l'acord d'associació. Per no parlar de l'avortament. Amb paraules igualment taxades, va ser molt més explícit al juny, quan va jurar la Constitució i es va referir a la "laïcitat positiva" i a la "fidelitat creativa", que no al discurs d'ahir, benintencionat i inobjectable però –tornem-ho a dir– d'escassíssim voltatge polític.
