Últim Dia de Meritxell per al síndic. Tocava fer balanç del mandat i Carles Ensenyat va fugir del triomfalisme però va reivindicar la feina feta els últims quatre anys, i va advertir que ens trobem en un moment clau, comparable al que als anys 80 va posar en marxa el mecanisme que va concloure en la Constitució. Els reptes són evidents i efectivament decisius: habitatge, sostenibilitat, avortament i Europa. En tots quatre s'ha avançat aquests anys de forma ostensible però no a la velocitat que ni els ciutadans ni tampoc el Govern esperaven. L'habitatge, amb la descongelació parcial del lloguer a la cantonada, és el més urgent i el més inquietant, i de nou cal reclamar un compromís transversal, potser sota la forma d'un pacte d'Estat, per convertir aquesta matèria en eix estratègic del que queda de legislatura, de la que ve i de l'altra. Que quedi clar que les mesures que s'han concretat els últims quatre anys tindran continuïtat, especialment pel que fa a parc públic de lloguer, la pedra angular a mitjà termini de qualsevol política d'habitatge. Pel que fa a l'avortament, el discurs del síndic cal posar-lo en relació amb el de Nunci apostòlic, que va reclamar proactivitat davant els reptes socials que ens esperen. No va fer cap al·lusió, ni directa ni indirecta, ni tan sols críptica, a la despenalització, probablement una de les matèries on el consens ciutadà és ara mateix més transversal, i per això mateix va ser decebedor. El silenci vaticà no és en aquest dossier concret el millor exemple que pot donar qui demana a famílies, autoritats, institucions i a la mateixa Església no caure en la "inèrcia".
