L'inici de curs al sistema educatiu andorrà es presenta amb canvis. Com a significatiu, segons el ministeri, la substitució progressiva de les tauletes pels dispositius Chromebook que ja es va anunciar el curs passat. També per llibres? De paper? Digitals? Aquesta és una pregunta per a la qual ara per ara no es té resposta. Més enllà del canvi d'unes tecnologies que ara seran d'ús col·lectiu per unes altres que eren d'ús individual; o millor dit, d'unes pantalles per unes altres, l'important és que estiguin al servei de criteris pedagògics, certament. Ho diu el ministre Ladislau Baró i subscriuran el 100% dels professionals de l'educació i les famílies. Però també és veritat que dins d'aquests criteris poden tenir més pes uns o altres. Tot depèn dels aspectes amb els quals es vulgui incidir. I pel que sembla agafa força no només a Andorra, sinó arreu, el pes de la IA amb el que té d'avantatjós, de desavantatjós i de perillós també. Com totes les eines, que no són ni bones ni dolentes en si mateixes, sinó que tot depèn de per què es facin servir, com tantes coses a la vida. O sigui, que ni les tablets són el dimoni ni els Chromebooks àngels baixats del cel. Ambdós equips es poden fer servir per al millor. El que interessa és que el canvi serveixi per sacsejar les coses, per sortir de la inèrcia de l'anar fent, de la conformitat i per formar els alumnes per una manera diferent d'usar la tecnologia, que no és una finalitat en si mateixa sinó una eina. Requerirà un esforç afegit sobretot per qui ha hagut d'adaptar-ho tot al nou maquinari. Tot canvi és també una oportunitat de creixement.
