Ho hem vist a la part alta d'Escaldes, on una ambiciosa intervenció liderada pel Comú, el projecte Caldes, ha girat com un mitjó un barri que semblava condemnat a convertir-se en pura perifèria. L'Administració hi ha posat les eines urbanístiques –i una inversió que frega els cinc milions d'euros– i veurem si entre tots sabem aprofitar aquesta oportunitat. Però ha quedat clar que una altra Escaldes era possible. A la capital, dimecres era el cònsol qui es comprometia a fer realitat el vell somni del carril bici, pedra angular d'una mobilitat en veritat sostenible. Comprovarem aviat si, com anunciava ell mateix, el nou pla d'urbanisme serà el principi d'aquesta nova Andorra la Vella. I en l'àmbit nacional, a pas de tortuga però amb constància remarcable, avança el projecte de transport segregat. Fa tan sols dos anys ens hauria semblat una quimera al més pur estil metro aeri, però a poc a poc va prenent consistència. A l'estudi de viabilitat intern impulsat pel Govern, s'hi afegirà pròximament el que la Generalitat engegarà per al tram entre la Seu i la frontera, que ha de donar sentit a aquest altre somni que és el tramvia. Sembla que fins i tot els més escèptics se'n van fent a la idea. El que és evident és que amb més de 100.000 vehicles –dos per conductor– i 220.000 trajectes diaris en cotxe, la xarxa viària frega el col·lapse, si no l'ha traspassat ja. El transport segregat pot ser l'última i disruptiva oportunitat per frenar i revertir una dinàmica perversa. Una altra Andorra és possible, i potser arribarà en tramvia.
