Recordarà el lector la resposta unànime del grup parlamentari de DA a la proposta d'amnistia presentada tres setmanes enrere en societat –en realitat fa sis mesos que circula entre les altes esferes– per la defensa dels antics màxims accionistes de BPA. Cap "sí" a tirar endavant una proposició de llei d'amnistia al Consell General. Un profà ho hauria interpretat com un cop de porta a les seves pretensions. La defensa, en canvi, veu el vas mig ple: considera que el no només afecta la voluntat de portar en aquest cas la iniciativa legislativa i que res no impediria que, arribat el cas que un altre grup parlamentari presentés la proposició de llei, els consellers de la majoria hi votessin a favor. És un escenari pelet rebuscat, i més encara perquè la jugada s'hauria de complementar amb la concessió de llibertat de vot als consellers demòcrates. Un escenari tan extraordinari com la mateixa proposta i que ara mateix costa de visualitzar. En qualsevol cas, les possibilitats que acabi prosperant passen exactament per aquesta rocambolesca combinació d'elements. La defensa confia en la gota malaia i en la bondat dels arguments esgrimits: la reconciliació social, la fi d'un procés etern que amenaça de col·lapsar la Batllia, i la focalització de l'acció judicial en els presumptes blanquejadors –perquè quedarien fora del procés treballadors i directius de BPA, d'una banda, i funcionaris avui encausats, de l'altra–. I tot plegat, amb l'aval previ de la Comissió de Venècia, que d'altra banda hauria d'instar el mateix Consell. Molts imponderables, i tots fora del marge d'actuació de la defensa. I falten només tres mesos per a la primera sentència.
