Socis i voluntaris han parlat i Vicky Marrugat, que encapçalava la llista continuista, serà la pròxima presidenta de la Creu Roja. Amb un suport ampli, el del 65% del mig miler de vots que es van emetre. Val a dir que amb prou feines va votar un de cada deu socis, i que aquesta desafecció no deixa de ser sorprenent, després dels episodis convulsos que va experimentar l'últim tram de la presidència de Josep Pol. Més enllà del fons, la destitució de qui els últims sis anys havia exercit com a director de l'entitat va pecar en les formes, pel secretisme i per l'opacitat amb què es va conduir la junta en una decisió sense precedents. Com era de preveure, Jordi Fernández va donar suport a la candidatura rupturista. És precisament aquesta inèdita polarització la que la nova presidenta haurà de combatre. La Creu Roja no pot ser font de polèmiques perquè la seva missió és ajudar, no crispar. I si n'hi ha, s'han de ventilar amb publicitat i transparència perquè la credibilitat i l'autoritat són els seus grans intangibles. Els únics, de fet. Ha de ser exemplar en fons i forma perquè el ciutadà hi confiïn no direm de forma cega, perquè cegament es pot confiar en molt poques persones, i probablement en cap entitat, però sí amb prou intensitat per no qüestionar-ne contínuament les decisions. Ningú no posseeix en exclusiva l'ADN de la Creu Roja, que ha de ser una institució vocacionalment transversal on tothom pugui donar sortida a la seva solidaritat. La nova junta ha de prendre nota dels errors passats per no repetir-los i estendre la mà a la llista perdedora, perquè la Creu Roja ha de ser de tots.
