Lluny de la rutina d'altres convocatòries similars, el tradicional esmorzar de Nadal amb la premsa amb què el Govern tanca el curs va deparar dues sorpreses de gran transcendència: d'una banda, el triomf diplomàtic que representa que Espanya s'hagi avingut a ajornar fins al 9 d'abril, com França i com la resta de països membres de la UE, l'aplicació del sistema Entry/Exit, inicialment previst per al 2 de febrer i que amenaçava d'estrangular l'entrada al país amb controls exhaustius a la duana. S'ha imposat el sentit comú i el bon veïnatge, i s'ha guanyat un temps preciós per acabar de tancar l'acord de gestió de fronteres que estalviarà els efectes col·laterals de l'Entry/Exit als països que no formen part de la UE però sí de l'espai Schengen. Un acord que ja està encarrilat i del qual només falten per concretar els serrells. Bravo. Però convé prendre nota de la lliçó: l'amenaça d'Espanya no es pot desvincular del joc brut que s'ha tolerat de forma subreptícia amb els anomenats falsos fronterers. Fer l'andorrà està bé, però tibar massa la corda és un esport de risc. L'altra notícia de l'esmorzar és la rectificació en tota regla del cap de Govern sobre el referèndum: per primera vegada va admetre que comprometre-s'hi va ser "un error". Majúscul, caldria afegir-hi, perquè no hi estava obligat i perquè era evident que una qüestió tan sensible s'acabaria convertint en munició electoralista. Ara no ens podem fer els ingenus, i sobretot no ens podem desdir de la paraula donada. Ara bé, la primera lliçó de governant racional és no convocar mai un referèndum fins que no estigui segur que l'ha de guanyar.
