L'inesperat cop de porta de la fins dilluns cap de l'Agència de Protecció de Dades (APDA) posa el punt final a un serial que va arrencar el mateix dia que va ser nomenada. Molt abans, de fet, perquè la designació –en aquell moment encara no es convocava el concurs per optar al càrrec d'on sortirà el seu substitut, sinó que es designava lliurement– va anar precedida de fortes suspicàcies que en qüestionaven la idoneïtat. I cal recordar que, tot i que n'han criticat les formes, molts dels que s'han congratulat de la seva sortida la van avalar aleshores. Els draps bruts van començar a sortir a la llum arran de les dimissions en cadena que es van formalitzar entre l'equip tècnic de l'agència, que permetien intuir una gestió del personal discutible. Punjabi va anar perdent suports fins i tot entre els que n'havien defensat la idoneïtat contra capa i espasa, però la independència que la llei garanteix a una agència d'aquesta naturalesa, i la inamovibilitat del càrrec que la reforça, li ha permès continuar-hi al capdavant tot aquest temps. Fins i tot quan el Tribunal de Comptes va anar desvelant els pagaments indeguts que tant ella com una inspectora de l'Agència van rebre en els exercicis del 2022 i del 2023, inclosa una prima de 200 euros per matrimoni. El cert és que l'excap de l'APDA hauria hagut de dimitir quan van començar a aflorar les irregularitats, ni que fos per salvaguardar la dignitat del càrrec. En canvi, s'hi va aferrar. Fer-ho a dos mesos que expiri el mandat, i amenaçant d'anar a la Fiscalia per "ingerències polítiques", sona a venjança fredament maquinada. En veurem el recorregut a la Seu de la Justícia.
