Fem una mica d'història: les mobilitzacions convocades l'últim trimestre del 2023, just abans de les comunals, van ser decisives perquè el partit avui en el Govern reconsiderés la intenció de descongelar els lloguers. Va ser una victòria de la societat civil, que va sortir al carrer com poques vegades en la nostra història recent. I molt probablement, també va ser clau per a la decidida política d'habitatge públic que el Govern es va afanyar a impulsar. Així que sí, manifestar-se funciona. Però cal calibrar bé el moment i l'ocasió. No sembla que la visita del copríncep Macron, dilluns i dimarts que ve, sigui l'ocasió ideal. Sobretot, perquè ell no té cap capacitat d'incidir en les polítiques d'habitatge de l'Executiu, i xiular el Govern a través del copríncep no sembla l'opció més elegant i molt menys la més eficaç. De moment, la convocatòria d'ahir va congregar una dotzena de manifestants. D'altra banda, el Sindicat de l'Habitatge es posa la bena abans de la ferida: la desintervenció que arrencarà l'1 de gener afectarà un 25% dels contractes de lloguer durant el 2027, i els increments seran progressius fins al 20230. El Govern s'ha compromès a garantir el joc net, a perseguir els tramposos i a vetllar pel compliment estricte de la llei. Temps hi haurà per comprovar si aquestes bones paraules es compleixen, si efectivament s'han posat al mercat mig miler de pisos de lloguer assequible promesos i per castigar-ne l'eventual incompliment: cap escenari millor que les generals de l'any que ve. Macron no hi té res a veure.
