L'arribada de Jèssica Obiols a l'Agència de Protecció de Dades (APDA) és una oportunitat per refundar una institucio que els últims temps havia perdut credibilitat a raig. L'últim capítol va ser, recordin, la tempestuosa renúncia de la seva antecessora, que immediatament després va desfilar per la fiscalia per denunciar ingerències polítiques i abús de poder. Veurem com acaba aquest litigi, però òbviament era el pitjor que li podia passar a l'APDA, que es va passar els últims mesos, per no dir anys, batallant contra tot i conta tothom en un exercici de supervivència numantina condemnat al fracàs i que l'únic que feia era desgastar la institució. La missió d'Obiols, gens fàcil, és engegar gairebé de zero una nova etapa que, diu, s'ha d'inspirar primer de tot a fer pedagogia, a sortir al carrer a informar ciutadans, empreses i institucions dels seus drets i de les seves obligacions en matèria de protecció de dades. L'APDA no pot exercir només ni sobretot com a entitat fiscalitzadora i, eventualment, sancionadora. Ha d'estar al costat de, no contra la societat a la qual serveix. Donar-se a conèixer serà per tant el primer objectiu d'una nova etapa que necessitarà la complicitat de tots, en forma de temps i de mitjans. Per això és imprescindible que com abans millor completi la plantilla amb els tres professionals que falten: un jurista, un inspector i un tècnic en comunicació. Obiols és l'encarregada de marcar el nou rumb de l'APDA, de generar un clima laboral òptim i de desencastellar-la, de tornar-la a posar, en una paraula, al servei de la societat.
