La decidida, en principi, aposta pel turisme de qualitat, es podria traspassar a l'àmbit de l'educació. Cal apostar per unes institucions d'ensenyament superior també de qualitat, que no vol dir que siguin molt cares, ni sofisticades ni amb molta parafernàlia, sinó que brindin una oferta formativa que s'ajusti als estàndards de qualitat europeus i a les necessitats del país a nivell formatiu. Què en faríem de tenir quatre centres que ofereixin infermeria, per exemple, o història de l'art? De vetllar per aquesta qualitat, tant del pla estratègic de centre com dels plans d'estudi, ja se n'encarreguen des de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior (AQUA), amb una feina rigorosa que conclou amb un favorable o desfavorable, que ara, a més, amb la nova llei, és vinculant. Però de tota manera a qui s'ha de demanar responsabilitat en les autoritzacions és al ministeri d'Educació i Universitats, que és qui posa la cirereta del pastís, amb el seu placet a un o altre centre, en teoria des d'una visió de conjunt del panorama universitari i de la societat andorrana, sobretot. Què poden aportar cadascun d'aquests centres? En calen més? Per oferir què i a qui? Només als de fora? Són centres que promouen l'esperit crític dels estudiants? En quin context, més enllà del digital? Generen llocs de treball o tan sols són un negoci? El director de l'AQUA deia que internacionalment crida l'atenció la ràtio tan elevada d'universitats que hi ha a Andorra tenint en compte el nombre d'habitants. A dins també crida l'atenció. És el que volem?
